Amics de Mumbai
Marina
Han passat 5 mesos des de que vaig tornar de l’Índia i per una banda la sento com una
experiència llunyana però alhora està present en el meu dia a dia. La calma, la
paciència i el “nothing happens” em rondava pel cap les primeres setmanes després de
d’aterrar a Barcelona. Més endavant però, és cert que m’he deixat emportar pel ritme
frenètic de la ciutat, i què em queda? El que mai oblidaré: els somriures de la gent
davant de qualsevol tipus de situació inimaginable, el valorar la família i les
comoditats, els béns materials als que estem tant aferrats però que alhora moltes
vegades donem per garantits. La força que he guanyat al superar adversitats
juntament amb un equip, i sobretot, m’enduc l’aprenentatge d’una nova cultura, una
visió del món completament diferent, el conèixer contrastos i compartir-ho en el dia a
dia de les nenes i nens. Ha estat tot un repte pel qual volia passar, un aprenentatge
personal molt gran que m’acompanyarà sempre i em marcarà en moltes decisions de
la vida. De fet, aquestes vivències han estat la millor manera d’afrontar un període de
molts canvis, un punt d’inflexió que he gestionat d’una forma que mai hagués imaginat
i que em porta a encarar un futur incert però ple d’esperança.