Marina

Han passat 5 mesos des de que vaig tornar de l’Índia i per una banda la sento com una

experiència llunyana però alhora està present en el meu dia a dia. La calma, la

paciència i el “nothing happens” em rondava pel cap les primeres setmanes després de

d’aterrar a Barcelona. Més endavant però, és cert que m’he deixat emportar pel ritme

frenètic de la ciutat, i què em queda? El que mai oblidaré: els somriures de la gent

davant de qualsevol tipus de situació inimaginable, el valorar la família i les

comoditats, els béns materials als que estem tant aferrats però que alhora moltes

vegades donem per garantits. La força que he guanyat al superar adversitats

juntament amb un equip, i sobretot, m’enduc l’aprenentatge d’una nova cultura, una

visió del món completament diferent, el conèixer contrastos i compartir-ho en el dia a

dia de les nenes i nens. Ha estat tot un repte pel qual volia passar, un aprenentatge

personal molt gran que m’acompanyarà sempre i em marcarà en moltes decisions de

la vida. De fet, aquestes vivències han estat la millor manera d’afrontar un període de

molts canvis, un punt d’inflexió que he gestionat d’una forma que mai hagués imaginat

i que em porta a encarar un futur incert però ple d’esperança.